Cucs
L'espècie més utilitzada és el cuc vermell californià (Eisenia foetida), cuc que consumeix diàriament una quantitat de residus equivalent, pràcticament, al seu propi pes. Aquesta espècie requereix d'altes concentracions de matèria orgànica com a mitjà de vida i alimentació, i és per això que no sobreviuen molt temps en sòls amb baixos percentatges de matèria orgànica.
Encara que un mateix individu té els dos sexes es reprodueix per fertilització creuada, on tots dos posen un capoll cada 10 - 30 dies. Cada capoll conté de 2 a 10 cucs que emergeixen als 21 dies, sent individus juvenils, que no podran reproduir-se fins als 3 - 4 mesos, quan passen a ser adults.
Les condicions ambientals per a un òptim desenvolupament són una temperatura de 19 a 20 °C, amb una humitat del 80%, un pH de desenvolupament entre 6.5 i 7.5 i amb baixa lluminositat, ja que temen a la llum perquè els raigs ultraviolats els maten. En aquestes condicions, un cuc produeix uns 10.000 cucs per any (EN CONDICIONS ÒPTIMES) que produeixen el 60% de la ingesta en forma d'humus.
La producció comercial cal manejar-la com qualsevol mena de producció animal, amb els avantatges que no contrauen malalties i tenen fàcil maneig de producció.
El cuc de terra és un animal omnívor, és a dir que menja de tot: animals, vegetals i minerals. Quan el cuc cava túnels al terra tou i humit, succiona o xucla la terra i digereix d'ella les partícules vegetals o animals en descomposició, expulsant els elements no digeribles i els residus metabòlics, que són els que formen l'humus.
Font d'aliment
És possible fer servir diverses restes orgàniques. La preparació del substrat alimentari ha de ser molt curosa per no perdre nutrients. En el maneig del substrat hem de tenir en compte tres factors molt importants:
Humitat: la humitat és un factor de molta importància que influeix en la reproducció. Ha d'estar entre el 70 i 80%. Una humitat superior al 85 % fa que els cucs entrin en un període de latència i s'afecta la producció de vermicompost i la reproducció. Menys del 70 % d'humitat és una condició desfavorable. Nivells d'humitat inferiors al 55 % són mortals per als cucs. La prova per mesurar el percentatge d'humitat en el substrat es coneix com prova de puny, la qual consisteix a agafar una quantitat del substrat amb el puny d'una mà, posteriorment se li aplica força, la normal d'un braç, i si surten de 8 a 10 gotes és que la humitat està en un 80 % aproximadament. En qualsevol cas és millor utilitzar un mesurador d'humitat.
Temperatura: La temperatura és un altre dels factors que influeixen en la reproducció, producció (vermicompost) i fecunditat de les càpsules. Una temperatura entre 18 a 25 graus centígrads és considerada òptima, i comporta el màxim rendiment dels cucs.
Quan la temperatura descendeix per sota de 15º C els cucs entren en un període de latència, disminuint la seva activitat. Van deixant de reproduir-se, créixer i produir vermicompost; els capolls (ous) no eclosionen i passen més temps tancats els embrions, fins que es presenten condicions favorables.
pH: el pH mesura l'alcalí o àcid del substrat. El cuc accepta substrats amb pH de 5 a 8.4, que podem controlar mitjançant un pH-metre o un simple paper indicador. Fora d'aquesta escala, el cuc entra en una etapa de latència.
La preparació del substrat s’ha de fer mitjançant fermentació aeròbica. Aquesta fermentació és el resultat de l'activitat d'una sèrie de microorganismes de diferents grups. El temps que duri la fermentació depèn del pH, humitat, temperatura i tipus de substrat.
L'objectiu és que l'aliment s'estabilitzi en un pH de 7.5 a 8, humitat 80 % i temperatura 18 a 25 graus centígrads.
En el fem boví el temps necessari per a l'estabilització és de 10 a 15 dies, i és el substrat que més ràpid s'estabilitza. El fem de conill triga de 20 a 25 dies, i els residus de collites de 15 a 25 dies.
Els cucs poden també alimentar-se de paper, encara que contingui tinta, que es pot barrejar amb el fem 10 dies abans que aquest estigui estabilitzat. Els metalls, plàstics, gomes i vidre són materials que el cuc no pot pair.
Tots aquests substrats tenen una coloració cafè fosc, no presenten mala olor i al tacte són semi pastosos; això indica que el pH, humitat i temperatura són òptims.
Aquests factors es poden mesurar a l'ull de l'experiència, si bé és millor l'ús d'equips adequats.
Abans de posar els cucs en contacte directe amb l'aliment en els llits, hem d’assegurar-nos que la fermentació del material s'hagi ultimat, per a la qual cosa es procedeix a realitzar una prova de supervivència.
Per realitzar-la es col·loca, en una caixa de prova, suficient quantitat de l'aliment preparat fins a tenir un gruix de 10 cm, es col·loquen 50 cucs al centre de la caixa i es rega adequadament. Els cucs s'introdueixen sols i intentaran descobrir si el nou ambient és adequat per garantir primer la seva permanència i després la seva acció productiva.
Els llits poden ser variats. Bàsicament hi ha dos mètodes de cria de cucs: amb arques de bastidors i amb bressols sobre el terreny. Tots dos poden estar sota cobert o a l'exterior, sent diferent el maneig en cada cas.
Entre els principals avantatges d'un projecte de lombricultura sota sostre i ben dissenyat destaquem:
-No hi ha perill amb les variacions de la temperatura ni la pluja, ja que es controlen.
-És un procés que no produeix al final cap deixalla, ja que el 100% del material subministrat als cucs és transformat en adob.
-És un procés ràpid i continu, que no produeix males olors.
-No produeix contaminació d'aigües d'escorrentia o al subsòl, ja que els lixiviats es recol·lecten a través de l'humus i es reciclen.
-Es controlen millor les possibles plagues.
Plaga i malalties
El cuc és l'únic animal en el món que no transmet ni pateix malalties, però existeix una síndrome que l'afecta i és conegut com a Gozzo àcid o Síndrome Proteic. Es deu al fet que quan al cuc se li subministren substrats amb alts continguts en proteïna, no són assimilats i es presenten inflamacions en tot el cos, morint poques hores després.
Ocells: Les aus poden acabar a poc a poc amb un llit de cucs situat a l'aire lliure, però aquesta plaga es pot controlar fàcilment posant una xarxa sobre el llit dels cucs.
Formigues: Les formigues vermelles són un depredador natural del cuc i poden acabar en poc temps amb el nostre viver. Són atretes principalment per la secreció ensucrada que el cuc produeix.
La formiga es pot controlar sense necessitat de productes químics, només tenint cura que la humitat del llit es trobi en el 80%. Si en els nostres llits trobem formigues és un senyal que la humitat està baixa.
ABRAHAM GELER - EXPERT EN LOMBRICULTURA
