I, d’aquesta manera, ni a aquell cargol tan trempat, ni als seus petits amics, ni a les plantes d’aquell jardí, els va mancar mai el menjar, i tots van viure feliços per sempre.

I així va ser com el cargol Oriol, el més feliç de tots els cargols, es va quedar a viure dins del compostador del jardí i, menjant, menjant, va ajudar a convertir totes aquelles fulles de col, fulles d’enciam i fulles de fulles en un adob boníssim que va servir per alimentar totes les plantes del jardí. I aquestes plantes, gràcies a aquest adob, es van fer molt grans i ufanoses i els van créixer moltes fulles que, amb el temps, van acabar dins del compostador. I el cargol Oriol se les va anar menjant i menjant i les va convertir, de nou, en adob.

I així va ser una vegada i una altra, i encara una altra i una altra. Va córrer la veu pel jardí i, al final, tots els petits organismes que viuen a tots els jardins, com ara els llimacs, els cucs o les tisoretes, van acabar vivint dins del compostador del jardí i, menjant, menjant, van anar convertint totes aquelles fulles en adob.