Encara que no és una mesura molt implementada al nostre país, es pot apreciar com en altres països les bosses utilitzades per a realitzar les compres diàries al súper o en altres comerços es fan amb bosses de paper. I és que, a quantes pel.lícules no s'ha vist el típic supermercat on el client se'n va a casa carregat amb bosses de paper marró?

Ja immersos en el tema dels diferents tipus de bosses de plàstic, es planteja el dubte sobre si s'haurien d'utilitzar en el seu lloc bosses de paper. Però d'on sorgeixen aquestes bosses i el seu material?

Per produir el paper que és utilitzat per fabricar les bosses de paper, es duu a terme la coneguda tala raza d'algunes zones del bosc, tallant tots els arbres d'aquesta àrea. El problema d'aquest tipus de tales es produeix sobretot quan es realitza en zones de bosc natural, ja que es trenca completament l'ecosistema d'aquest lloc i també el dels que es troben al seu voltant.

A tot aquest procés se li ha de sumar tota la despesa energètica i emissions de gasos d'efecte hivernacle de la maquinària que serà utilitzada per moure els troncs del lloc, portar-los al seu lloc de tractament i a continuació tractar la fusta, convertint-la en polpa de fusta i posteriorment convertint aquesta polpa en paper. S'ha de pensar que per produir una tona de paper es necessiten tres tones de estelles, i que cada part de polpa requereix 400 parts d'aigua per convertir-se en paper. A tot això ha de sumar-se, per descomptat, tot el procés de convertir el paper en bosses i de transportar-les al seu lloc de consum.

No obstant això, el cicle de vida d'una bossa de paper no acaba aquí, ja que ha de sumar-s'hi el procés de tractament post-consum, si és que es produeix i aquesta bossa no és llençada a l'entorn.

El millor tipus de bossa de paper seria aquella que estigués feta de manera que no tingués components químics del tipus tintes o impressions. D'aquesta manera, es podrien reciclar o bé compostar, que serien les dues opcions més ambientlament sostenibles.

En el cas que es decideixi compostar les bosses, aquest compostatge es podria fer o bé industrial o bé domèstic, i el compostatge domèstic el tipus de tractament que menys emissions de CO2 produiria per tractar aquestes bosses, ja que no s'haurien transportar al seu lloc de tractament ni tractar mitjançant despesa energètica, a causa de les característiques i fases que es produeixen en el compostatge domèstic. D'altra banda, aquestes bosses poden contribuir a reduir la humitat en el compostador, substituint el material sec que moltes vegades acostuma a faltar a les llars amb poc jardí.

Si per contra es decideix reciclar les bosses, el paper serà barrejat amb una part de polpa verge i repulpat amb peròxid d'hidrogen, silicat de sodi i hidròxid de sodi per separar les fibres de cel·lulosa del paper de les bosses ja utilitzades. Després es netejaran les fibres de paper per assegurar-se que no continguin cap tipus de substància que pugui entorpir el prpcés de fabricació del paper i també la tinta que pugui contenir. Finalment es premsen per obtenir el paper i s'enrotllen per al seu posterior ús.

No obstant això, encara queda el dubte sobre si realment és menys contaminant continuar utilitzant les actuals bosses de plàstic que just recentment han començat a rebre campanya negativa a causa dels seus elevats constos no només ambientals, sinó també econòmics, en lloc de les bosses de paper.

Ja en l'article Bosses: compostables, biodegradables, oxodegradables, fotodegradables, hidrosolubles o reciclables? es fa referència als diferents orígens de les bosses de plàstic o bioplàstic que es poden trobar actualment al mercat i els seus diferents llocs de tractament i gestió un cop utilitzades. Sobretot cal destacar d'aquest article el fet que per al seu tractament, quan es reciclen, es requereix molt despesa energètica (obtenint una qualitat inferior a la inicial causa de la seva contínua refusió i refosa) i que si no es poden compostar solen generar molts problemes de gestió tant en els centres de reciclatge de bosses plàstiques com en els centres de compostatge.

No obstant això, per poder comparar realment si és més sostenible utilitzar bosses de paper o de plàstic, ha de mirar-se l'anàlisi del cicle de vida de tots dos, ja que el lloc on siguin fabricats i la seva distància de transport podrien variar enormement el seu percentatge d'emissions relatives .

Així doncs, el que està clar és que si es pot evitar no utilitzar aquestes bosses mitjançant els carrets de la compra que sempre s'han utilitzat o mitjançant les bosses de cotó que cada vegada es fan servir més (per no dir una altra vegada des que es van deixar d'utilitzar), el resultat serà molt més òptim que l'ús de bosses de plàstic o de paper.

A més, una bossa de cotó serà molt lleugera de portar i amb prou feines ocuparà espai, podent-se utilitzar fins a 500 vegades durant el seu cicle de vida.