Alguns articles relacionats amb el vermicompostatge estenen el concepte que els cucs vermells, igual que qualsevol altre ésser viu planetari, emeten certs gasos d'efecte hivernacle com a conseqüència de la digestió dels nutrients que ingereixen i que la quantitat dels gasos emesos, a més , és major de la que s'emetria si es tractés aquesta mateixa quantitat de matèria orgànica mitjançant abocadors. Aquests gasos, depenent de la seva composició, poden presentar major potencial d'escalfament global que altres.

Bé sabut és que, dins de la classificació dels gasos d'efecte hivernacle, es pot tenir el diòxid de carboni, el metà (fins a 25 vegades amb més potencial d'efecte hivernacle que el diòxid de carboni) òxid nitrós (fins a 298 vegades amb més potencial d'efecte hivernacle que el diòxid de carboni).

No obstant això, per afirmar que una població de Eisenia foetida emet més gasos d'efecte hivernacle dels que s'emetrien si es tractés aquesta matèria orgànica amb abocador, cal tenir molt en compte les condicions en què es porta a terme el vermicompostatge.

El metà és produït quan el medi on viuen les cucs vermells té una notable manca d'oxigen, tal com passa amb l'òxid nitrós. Així doncs, si les condicions on es porta a terme el tractament de la matèria orgànica són les idònies, no hauria d'haver una gran producció d'aquest tipus de gasos. A més, les condicions que es produeixen per tenir menys gasos d'efecte hivernacle són les que també afavoreixen un desenvolupament òptim per a la vida dels cucs vermells i per a la seva reproducció.

D'altra banda, l'alimentació dels cucs ha d'estar basada en una dieta on el nitrogen mai estigui en excés, ja que en la seva digestió els cucs es podrien inflar a causa d'una presa superior a la que els correspon i moririen pel fet que no poden resistir la pressió interna d'aquests gasos.

Així doncs, es pot concloure que un procés on es proporcioni a les cucs vermells una alimentació adequada i un manteniment que s'assegurin les condicions idònies d'humitat, ventilació i temperatura donarà com a resultat no només un vermicompost de magnífica qualitat sinó que, a més, garantirà que els gasos emesos com a conseqüència de la digestió de la matèria orgànica siguin els mínims que es podrien emetre per dur a terme aquest procés.

Font: Edwards, CA, Arancón, NQ 2008