La incineració és un dels mètodes d’eliminació de residus més emprats a l’estat espanyol, però poques coses se saben d’aquest mètode tan a nivell català, espanyol o internacional.

El cert és que, per part de l’administració, la incineració és considerada com una font d’energia en règim especial, és a dir, igual que les energies renovables i que, per tant, rep una subvenció per part de l’administració. No obstant, al contrari de les energies renovables, el que es fa servir no són recursos renovables per a l’obtenció de l’energia, sinó residus destinats a l’eliminació.

De fet, aquests residus generen certs gasos, entre ells el CO2 i alguns NOx (els més perjudicials per al medi ambient), en tant que aquestes incineradores no haurien de rebre subvencions, sinó pagar pel fet d’estar contaminant. Si es considera el cost ambiental de les incineradores, els municipis que hi destinen els seus residus haurien de pagar un 70% del que paguen per a portar-hi els seus residus, és a dir, els 65’1euros de mitjana espanyola que es paguen actualment per tona aportada més un 70% de cost ambiental.

Si es considera la diferència de costos entre els municipis que incineren els seus residus i els que no, és d’un 19% superior per als qui incineren.

Considerant que a l’estat espanyol es tracten 1’9 tones de residus anuals mitjançant la incineració, les emissions de CO2derivades de la seva cremació són de 1.629.000 tones. I això contant només el CO2.

A banda dels costos ambientals i econòmics (ambdós ens afecten a tots) s’ha de considerar un altre factor també de recent actualitat, com és el nombre de treballadors per planta de tractament de residus. El cert és que una planta de reciclatge pot arribar a generar fins a 39 vegades més treballadors que una planta d’incineració.

De fet, mentre que al PNIR consta que s’ha de reduir l’abocament i potenciar la prevenció, la reutilització i el reciclatge, al 2007 el 86’7% dels residus sòlids van ser tractats mitjançant incineració o abocadors i el 13’3% restant van ser reciclats.

I doncs, quina és la raó per la qual no ens passem al reciclatge? La raó és que una planta incineradora és molt cara de construir i de mantenir, suposant una cessió de 25-30 anys, de manera que es fa molt difícil que pugui tancar per a no suposar grans pèrdues econòmiques per a l’administració i per a la pròpia empresa gestora. Així doncs, des del moment en què es fa una planta incineradora, es deixen de destinar diners cap al reciclatge en una mitjana de 30 anys.

Per a saber amb més detall tot allò que la incineració suposa tenim:

• Emissions atmosfèriques contaminants
• Emissions d’efluents líquids produïts en el sistema de purificació de gasos (no contemplades per les metodologies de càlcul emprades)
• Generació de residus sòlids secundaris (cendres i escòries, que es classifiquen entre perilloses i no perilloses)
• Soroll i impacte visual (associat amb la presencia de xemeneies)
• Ocupació de territori
• Moviment de terres
• Desmantellament de la instal·lació al final de la seva vida útil
• Impacte visual (no únicament degut a la presència de xemeneies).
• Els contaminants atmosfèrics són els més perillosos, ja que comporten una repercussió directa sobre la salut de les persones i els ecosistemes.

Tot i així, el cert és que també s’ha de tenir en compte els estalvis en costos ambientals derivats de la creació d’energia i l’estalvi de certs materials per a la recuperació de materials que es troben a certes plantes d’incineració.

Tot i així, i mirant totes les dades obtingudes, al 2009 es van destinar 37’8 milions d’euros cap a la incineració, que van suposar una inversió negativa per al medi ambient, quan aquests es podrien haver destinat cap a potenciar la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació material dels residus.

Des de Greenpeace però, es proposa que es parin tots els projectes de noves construccions de plantes incineradores (entre 16 i 18 per als propers anys), que s’augmenti un 70% els costs de les taxes d’incineració, eliminar la incineració del règim especial, fer arribar la informació sobre aquest tipus de tractament a tothom, implantació del sistema porta a porta, pagament segons generació de residus i implementar les polítiques de “residu 0”, com el compostatge domèstic, allà on sigui possible i com a mesura de lluita contra el canvi climàtic i rebent subvencions per part de l’administració.