En aquest article es tractaran les incidències més freqüents que poden afectar Als cucs i, en conseqüència, al correcte funcionament del vermicompostador.

HUMITAT: La respiració dels cucs és cutània, és a dir, a través de la pell. Per a que puguin respirar, hi ha d'haver una correcta proporció d'aire i d'aigua al vermicompostador. Per al correcte desenvolupament dels cucs, la humitat del nostre vermicompostador ha d'estar al voltant del 80%. Això equival a la humitat de la terra d'una planta quan l'hem regat i ja ha drenat l'excés d'aigua, és a dir, que està humida però no té aspecte de fang. Les partícules de l'humus han d'estar soltes, com si fos pòsit de cafè. Si el contingut hídric del vermicompostador és més elevat, els porus per on hauria de circular l'aire estan ocupats per aigua. Aquesta circulació incorrecta de l'aire té dues conseqüències: d'una banda l'aparició d'olors inadequats i, de l'altra, la mort dels cucs. Per posar-hi remei, així que veiem el contingut pastós (tal com es mostra a la imatge) i que comença a olorar malament, hem d'aportar material secant i estructurant. Secant perquè absorbeixi l'excés d'humitat, i estructurant perquè faci el contingut més esponjós, i d'aquesta manera faciliti la circulació de l'aire. Podem utilitzar fibra de coco, encenalls o serradures de fusta natural (que no hagi estat tractada amb pintures, coles o vernissos), fulles seques triturades, o fins i tot paper de diari o de cuina. En canvi, si veiem que el contingut està sec, hem d'humitejar. Això s'aconsegueix o bé incrementar el volum de restes de cuina que incorporem, o bé dipositant fibra de coco o trossets de paper de diari o de cuina humits prèviament amb aigua. Aquesta falta d'humitat també pot tenir com a conseqüència la mort dels cucs.

TEMPERATURA: La temperatura òptima per al desenvolupament dels nostres cucs és d'uns 22 º C. No obstant això, poden viure des dels 5 fins als 35 º C. Si ens sortim d'aquest interval, la seva activitat es pot veure afectada, ja que aquesta depèn de la temperatura exterior. A mesura que la temperatura baixa, els cucs disminueixen la seva activitat. Entre els 15 i els 20 º C entren en un període de latència. Disminueix la velocitat a la que degraden les restes, així com la seva taxa reproductiva. Per sota dels 5 º C els adults poden morir, no així les càpsules d'ous, que poden sobreviure i no eclosionar fins que les condicions ambientals siguin adequades. Si la temperatura supera els 35 º C també disminueix la seva activitat i poden arribar a morir.

ACIDESA: Els cucs tenen unes glàndules calcíferes que neutralitzen l'acidesa de les restes que digereixen. Podem afegir al vermicompostador restes àcides fins a un cert punt. Si afegim més restes àcides de les que el cuc pot tolerar, la seva activitat disminuirà. Observarem que la coloració dels cucs canvia a un to més rosat o blanquinós, i la zona del Oligochaeta (inflor que tenen aproximadament a l'alçada del primer terç de la longitud corporal) s'infla. Per evitar això, cal afegir restes variades al compostador, incloent closques d'ou picades. D'aquesta manera, l'acidesa d'algunes restes es compensaria amb els altres.

SÍNDROME PROTEIC: Si afegim restes riques en proteïnes, com carn o peix, o molta quantitat de llegums, aquest excés de proteïnes pot afectar als nostres cucs, els quals transformen les proteïnes en substàncies com amoni, que causa la inflamació del cos del cuc en diferents punts, i fins i tot la seva desaparició. L'excés de proteïnes també fomenta la proliferació de microorganismes que acidifiquen el medi, amb les conseqüències que hem comentat a l'apartat anterior. La solució és abstenir-se d'aportar sobres de carn i peix, i, com en el cas anterior, afegir varietat de restes. Podem consultar les restes que podem afegir en l'apartat:

FORMIGUES: Un dels pocs depredadors que poden atacar als nostres cucs al vermicompostador són les formigues. Aquests organismes necessiten ambients més secs que els cucs per viure i això vol dir que el primer que hem de solucionar és la falta d'humitat del contingut, tal com s'explica en el primer apartat de l'article. Si veiem que han format el formiguer a l'interior del vermicompostador, aleshores hem de pensar que està molt sec. Si observem formigues a l'interior del vermicompostador, el més probable és que siguin algunes obreres. Per eliminar-les, el millor és posar recipients amb aigua i unes gotetes de rentavaixelles a les potes del vermicompostador durant uns dies. Aquests recipients són una barrera per a que no puguin entrar formigues noves. Les que ja estan en el vermicompostador acabaran morint, i al no haver-hi cap reina, no es reproduiran.