Diuen els entesos que la natura és sàvia. Que quan una planta es posa malalta és perquè el sòl necessita matèria orgànica. El sòl, que és la font de vida de les plantes, accelera la seva mort per a obtenir d’elles allò que li manca. Per això, només els sòls amb un nivell adient de matèria orgànica són capaços de produir plantes sanes.

Els inicis dels diferents moviments relacionats amb l’agricultura biològica estan molt relacionats amb la necessitat d’aportar matèria orgànica al sòl. Aquesta pràctica tradicional va ser abandonada a partir de la Revolució Verda, a meitats del segle XX, quan es van començar a fer servir de forma generalitzada adobs químics solubles com a mètode per a fertilitzar les plantes. La idea que les plantes podien alimentar-se a partir de solucions nutritives que continguessin una barreja d’elements bàsics (el famós NPK) relegant el paper del sòl a un simple suport físic de les arrels, ha tingut pèssimes conseqüències al món agrari. Plagues i malalties generalitzades, sòls degradats, aigües contaminades, llacs i rius eutrofitzats, etc.

El sòl, aparell digestiu de la planta

Una de les bases fonamentals de l’agricultura biològica és considerar el sòl com el responsable directe de la nutrició de les plantes. El sòl permet que la planta s’alimenti millor o pitjor en funció del seu estat. A més, al sòl viuen milions de microorganismes que participen en el reciclatge de nutrients i que són els que posen a disposició de les plantes els nutrients que necessiten.

Quan es planteja el pla de fertilització, el primer pas és conèixer la genètica i l’estat estructural del sòl. El sòl es forma a partir de la degradació de les roques i de la descomposició de la matèria orgànica. Aquests dos processos formen, per una banda, les argiles i per l’altre l’humus. Les argiles i l’humus s’uneixen per a donar lloc a una estructura molt particular que és el complex argilo-húmic. Aquest complex permet que el sòl deixi de ser una massa de material compacte i desenvolupi una estructura on la vida és possible. Les arrels i tots el organismes que viuen al sòl necessiten respirar i també necessiten aigua. Si el sòl no tingués estructura no seria possible la circulació de l’aire i de l’aigua i per tant no seria possible la vida.

Encara que un sòl sigui molt ric en nutrients, si no té una bona estructura que permeti el desenvolupament de les arrels, la planta no pot arribar a ells. En aquest cas el sòl és com un gran supermercat en diumenge: ple de menjar però amb les portes tancades.

Encara que arribin molts camions de repartiment, encara que afegim molts nutrients en forma d’adobs químics, les portes del supermercat segueixen tancades i per tant la planta no es pot alimentar bé.

El compost, una font de matèria orgànica de primera qualitat

La clau per a obrir la porta del supermercat és l’estructura del sòl i aquesta només es forma si el sòl rep de forma regular una font de matèria orgànica. Emperò, no totes les fonts de matèria orgànica són iguals. Només aquelles capaces de degradar-se formant humus contribueixen a la formació del complex argilo-húmic i per tant al desenvolupament de l’estructura del sòl. Per això, el compost s’ha considerat des dels inicis de l’agricultura biològica com el símbol més representatiu del moviment.

El compostatge és un procés que imita el que passa als ecosistemes de forma natural quan la matèria orgànica arriba a la superfície del sòl. A partir d’una barreja de matèries orgàniques de diferent qualitat obtenim una matèria molt rica en humus i que contribueix tant a la nutrició de les plantes com a la formació d’estructura al sòl.

Per això, el compost és una matèria molt apreciada que compleix amb tots els requisits necessaris per a poder practicar una agricultura de qualitat i que resulta imprescindible en qualsevol hort biològic.

Autor: Montse Escutia

Titulació: Enginyera Agrònoma