Ja des de fa uns anys que tots sentim a parlar, en relació a temes de sostenibilitat, de les 3R. Aquestes tres màgiques lletres han fet i encara fan referència a les ja interioritzades (encara que moltes vegades no tant com voldríem) pràctiques ambientals de reduir, reutilitzar i reciclar.

No obstant, els temps canvien i amb ells també la societat i els problemes que es deriven dels seus hàbits diaris, tant que en 40 anys a la UE s’ha arribat a doblar la quantitat de residus domèstics generats anualment per llar (font: Eurostat) i que el transport, fabricació i distribució d’aquests productes representi el 50% de les emissions de CO2 generades a la UE. A més, això ha implicat també un augment en el tractament final dels residus que se’n produeixen. Tot i així, les solucions als problemes també s’amplien, i encara que les 3R continuen sent un terme útil i molt vàlid, el cert és que fa falta que aquest concepte es renovi.

Cal anar més enllà, cal arribar fins al punt on es genera el problema, és a dir, cal anar fins al mateix punt on es genera el residu per a poder evitar que es generi i, així, evitar la seva eliminació al final de la seva vida útil.

Així doncs, què és el que s’ha de fer? Qui té la solució? Què hi podem fer nosaltres?

Recentment s’ha introduït una nova directiva europea en relació als residus produïts que, no obstant, és un hàbit que s’ha dut a terme tota la vida i que durant aquests anys d'explotació de recursos materials sense mesura hem semblat oblidar. Aquesta nova directiva europea queda resumida en una piràmide o jerarquia de tractament de residus, la imatge de la qual queda presentada a continuació:

Fixant-nos en aquesta piràmide, l’acció que més afavoreix al degut tractament de residus i, en conseqüència, a la menys generació de residus i dels seus gasos d’efecte hivernacle derivats és la prevenció. I és que, en efecte, el millor residu és aquell que no es produeix.

La prevenció de residus seran totes aquelles accions que tinguin a veure amb allargar la vida útil dels productes, amb l'ecodisseny de productes i serveis a vendre i oferir i amb la quantitat de substàncies nocives de materials i productes. Un exemple de la prevenció de residus podria ser el compostatge domèstic, que permet que aquells residus potencials com podrien ser les nostres restes orgàniques no esdevinguin residus i es transformin en un recurs quan les compostem per a fer compost, que posteriorment alimentarà les nostres plantes i hortalisses. Un exemple d'ecodisseny és també la mida d'un compostador, que coincideix amb un palet europeu per a optimitzar l'espai de transport.

Un cop duta a terme la prevenció d’un residu, el següent pas serà que al final de la seva vida útil se'n produeixi la mínima quantitat possible a tractar com a residu.

No obstant, i si no s’ha pogut reduir aquest residu, un cop ja el tenim, el que ens podem plantejar és què en fem, i aquí és quan entra en joc la reutilització o el reacondicionament, on no es modifica el producte o bé s’arregla per a allargar o donar-li una altra vida útil. El sac de transport amb el que el Combox s'envia és un exemple de reutlització, ja que, un cop emprat com a embalatge del compostador, es pot fer servir com a magatzem de fulla seca, bossa per a guardar joguines i tot allò que volguem.

Un cop acabada la seva vida útil i quan ja no es pot donar un altre ús al residu, la següent opció és el reciclatge, que modifica l’estat del material residu per a donar-li un altre ús a partir del mateix material. Aquest és el cas del compostador Combox, que està fabricat amb plàstic post-consum 100% reciclat procedent del mix que ja no es pot reciclar de la RSU i al que no se li pot donar cap ús.

D’altra banda, i si no es pot reciclar el material del residu, queda la recuperació d’energia o l’altrament dita incineració, que genera energia però que, no obstant, genera més gasos d’efecte hivernacle que totes les opcions anteriors.

http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/fungames/animations/visita-una-incineradora-virtua.swf

Finalment i si no s’ha optat per la incineració, queda la disposició o abocament, on s’ocupa un espai i s’hi col·loquen bales que s’enterren i queden estabilitzats durant dècades. No obstant, i depenent de la zona geogràfica i de la legislació vigent a la zona, es poden trobar diferents tipus de disposició segons la normativa, que serà millor o pitjor per al mediambient.

Queda palesa doncs, la importància de la prevenció de residus en aquesta piràmide. Tot i així, el cert és que la prevenció és una de les accions més difícils de dur a terme, ja que requereix una conscienciació i reeducació d’una població que ja fa temps que ha perdut els hàbits d’utilitzar productes de més d’un sol ús.

Entre tots podem aconseguir els objectius que la piràmide proposa, i són les administracions, les indústries i els ciutadans els que mitjançant noves maneres de pensar, produir, treballar i consumir podem contribuir i aconseguir finalment aquest canvi que tant necessitem.

Per a més informació es pot consultar:

http://www.ewwr.eu/ca/