La collita és el moment més esperat i gratificant de tot el procés. En funció del tipus de vegetals dipositats, la collita del compost es farà en diferents moments, però si es comença de zero es calcula que es podria trigar uns nou mesos. Hi ha restes que es desfan en pocs dies i n'hi ha que triguen mesos.
Si es vol saber si el compost està madur, cal agafar-ne un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc, si es tracta d'una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no està molt humida, i si no es reconeix cap de les restes que s'han dipositat al compostador, excepte branques, pinyes i ossos de fruites, que se separaran amb un garbell i s'introduiran de nou en el compostador perquè continuïn el seu procés més lentament i tornin a servir d'estructurant. La temperatura serà la de l'ambient a causa de la manca d'activitat dels microorganismes, que es trobaran en les restes més noves.
El més pràctic és recollir tot el compost obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors.
El compost es pot guardar al voltant d'un any, però el més comú és utilitzar-lo quan es recull, perquè així no perdi les seves propietats. El compost ja cribat ha de guardarse en un lloc on no estigui tancat hermèticament i on no es pugui mullar, millor en unes bosses impermeables, però obertes per a deixar que es ventili.
Abans d'emmagatzemar el compost cal assegurar-se que està ben madur. D'aquesta manera, s'evita que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador. Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.
L'ideal seria aplicar el compost un mes abans de fer la sembra, ja que així s'assegura que el procés de maduració ha arribat al seu final.
Si es vol saber si el compost està madur, cal agafar-ne un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc, si es tracta d'una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no està molt humida, i si no es reconeix cap de les restes que s'han dipositat al compostador, excepte branques, pinyes i ossos de fruites, que se separaran amb un garbell i s'introduiran de nou en el compostador perquè continuïn el seu procés més lentament i tornin a servir d'estructurant. La temperatura serà la de l'ambient a causa de la manca d'activitat dels microorganismes, que es trobaran en les restes més noves.
El més pràctic és recollir tot el compost obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors.
El compost es pot guardar al voltant d'un any, però el més comú és utilitzar-lo quan es recull, perquè així no perdi les seves propietats. El compost ja cribat ha de guardarse en un lloc on no estigui tancat hermèticament i on no es pugui mullar, millor en unes bosses impermeables, però obertes per a deixar que es ventili.
Abans d'emmagatzemar el compost cal assegurar-se que està ben madur. D'aquesta manera, s'evita que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador. Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.
L'ideal seria aplicar el compost un mes abans de fer la sembra, ja que així s'assegura que el procés de maduració ha arribat al seu final.
