La humitat es defineix com el contingut d'aigua que hi ha al compostador pel que fa a tota la matèria que hi ha a l'interior. És molt més habitual expressar-la en percentatge, ja que indicarà quina és la proporció d'aigua respecte a tota la massa de compost.

Però, quina és la quantitat adequada d'aigua en el compostador? Com es pot determinar?

Determinació de la Humitat

Sempre cal comprovar la humitat al centre del compostador. La part superior i els laterals no acostumen a ser massa representatius, ja que presenten major exposició amb l'exterior i sempre es veuen modificats. Amb experiència es pot determinar mitjançant l'aspecte, però inicialment probablement resulti més efectiu el mètode de la croqueta. Consisteix en agafar una petita proporció de mostra amb la mà (es poden utilitzar guants de làtex per a no tacar les mans, per exemple) i prémer aquestes restes, fent com una mena de croqueta amb la mà. Llavors poden passar tres coses. La primera, que, en prémer la mostra, aquesta comenci a gotejar. Això voldria dir que hi ha un excés d'humitat. La segona, que després de prémer la mostra, en obrir la mà, aquesta quedi humitejada però no degoti. Seria la millor situació possible, ja que la humitat seria la correcta. El tercer cas seria que, en obrir la mà després d'estrènyer, aquesta estigués seca i la croqueta es desfés. Indicaria una manca d'aigua. Però, pot haver-hi problemes si falta o sobra aigua? I si és així, com es pot solucionar?

Manca d'aigua (Humitat inferior al 40%)

Quan s'aboca massa material sec al compostador, si li dóna massa sol o si es voltegen les restes excessivament, probablement es detectarà que el procés s'alenteix molt. Això es produeix per una manca d'aigua que fa que els organismes no puguin viure bé, i per tant no realitzin les seves funcions. Com a resultat d'aquesta mancança, no es detectarà la pujada de temperatura característica de la degradació i veurem que les restes queden secs, sense descompondre's.

La solució és senzilla: afegir més aigua. Primer s'intentarà augmentar la humitat abocant més restes humides (restes de cuina i vegetació verda) i disminuint la proporció de restes secs. Si, tanmateix, la humitat encara es manté baixa, llavors podrem humitejar el compostador amb aigua, intentant sempre repartir bé per tot el compostador (es pot utilitzar una regadora) amb un posterior volteig del material, per repartir encara més.

Excés d'aigua (Humitat superior al 60%)

L'excés d'aigua és habitual que vagi acompanyat d'una altra molèstia: les males olors. L'aigua forma una pel lícula gruixuda al voltant dels nostres residus orgànics i no deixa que l'oxigen arribi al material per a degradar-lo. A més, l'aspecte del compost és el d'un fang.

En aquest cas, per resoldre el problema haurem d'afegir més material sec (fulles seques, branques triturades, encenalls de fusta natural sense tractar, cendres de fusta sense additius ...). També es poden deixar d'abocar restes de cuina durant uns dies, fins que baixi la humitat. El paper de diari vell és una altra opció, sempre que les pàgines siguin en blanc i negre, ja que les tintes de color tenen més components tòxics que poden afectar els éssers vius del compostador. En tot cas, sempre és aconsellable disposar de material sec de reserva (per poder solucionar problemes d'humitat puntuals). Es poden acumular fulles seques o poda triturada o deixar una part de la gespa a assecar i emmagatzemar-la. Després d'afegir el material sec, cal remoure. En aquest cas, remoure aporta dos avantatges: d'una banda repartir la humitat i, de l'altra, exposar el compost a l'atmosfera per assecar-lo. S'aconsella voltejar i airejar les restes més sovint quan la humitat és elevada.

I si hi ha zones molt seques i zones molt humides, què cal fer?

Es tindran els dos problemes explicats en els dos apartats anteriors. Probablement la humitat global sigui correcta, però el que passa és que està mal repartida (s'observen capes o zones amb diferents humitats). És molt característic trobar els laterals del compostador més secs que el centre, perquè estan més exposats a l'exterior. En aquest cas, la solució és molt més senzilla: cal homogeneïtzar, és a dir, barrejar el material sec amb l'humit per compensar les dues humitats. Si després de fer això el compostador està sec o humit, consulteu els apartats anteriors.

De què depèn la humitat?

La ubicació del compostador és un dels condicionants. Per exemple, si li dóna molt el sol directe, tindrà tendència a estar sec. Si el problema és d'ubicació, probablement la millor solució és canviar el compostador de lloc, sempre que això sigui possible. Amb el pas del temps, s'aprendrà quina és la proporció de materials secs i humits correcta per al compostador i quines són les seves necessitats específiques segons la seva ubicació.

De la mateixa manera, les condicions meteorològiques també poden condicionar la humitat. Per exemple, és habitual que, després d'una pluja, la humitat del compostador hagi augmentat.

Per finalitzar, la humitat també depèn de tot allò que introduïm al compostador, és a dir, dels residus orgànics. Si no es té en compte que s'ha d'abocar tant material sec com humit, probablement no s'ha de controlar bé la humitat del compostador. Les proporcions adequades són de tres parts humides per una de seca aproximadament.